Trobeu que s'han d'ensenyar moltes matemàtiques a l'ensenyament preuniversitari? I, sobretot, per què s’ensenyen?

Personalment, considero que aquesta qüestió és equivalent a demanar-se quin és l’objectiu real de l’ensenyament de les matemàtiques a primària i secundària. Aquesta és la eterna pregunta que, d’una manera o altre, hauran tingut que escoltar molts de professors durant tota la seva trajectòria docent. 

És evident que hi ha branques de les matemàtiques amb molta més aplicabilitat quotidiana que altres. L’aritmètica, per exemple, està present constantment a la vida diària. No obstant, el nivell requerit és molt elemental. I de fet, altres ensenyaments matemàtics, com per exemple l’àlgebra o la geometria, tenen una aplicabilitat real pràcticament nul·la: es possible que necessitem aquests coneixements en algun moment de la nostra vida, però aquest fet no compensa, a primera vista, que es tinguin que ensenyar tantes matemàtiques a l’etapa preuniversitària.

Si considerem que aquests ensenyaments només tenen una finalitat purament professional, és a dir, aplicabilitat durant la jornada laboral d’una persona dedicada a l’àmbit científic, podem trobar moltes proves de que la seva utilitat és també relativament escassa. És cert que la major part del benestar social producte dels avenços tecnològics dels que disposem avui dia, tenen la seva base en el coneixement matemàtic. Però, una vegada resolt el problema, perquè és necessari tornar-ho a resoldre? (és equivalent al cas en el que els enginyers de telecomunicació instal·len una infraestructura de telecomunicacions a un edifici: una vegada, feta, per a què els necessitem?)

Partint d’aquest raonament, quin és l’objectiu dels problemes tipus que plantegen els professors de matemàtiques als seus alumnes basats, en teoria, en contextos reals? Ja hem vist que aquests casos són, de fet, molt poc usuals, i per tanta rarament ens els trobarem.

Doncs bé, crec que el motiu pel qual s’ensenyen tantes matemàtiques a l’escola primària i secundària és per desenvolupar el raonament i el pensament formal de les persones. Les matemàtiques és l’única disciplina que ens permet aconseguir aquest objectiu plenament. Igual que el cos necessita exercici físic per mantenir-se, el cervell requereix treball mental i entrenament constant. Aquestes capacitats de raonament repercutiran en la resta d’aspectes de la nostra vida, millorant-nos com a ciutadans i com a persones.

Per tant, considero que l’ensenyament de les matemàtiques és bastant correcte en la actualitat, i no crec que es degués afegir ni llevar temari. El futur decidirà si es requereixen canvis, però avui dia, no són necessaris pel desenvolupament cognitiu dels alumnes.